Aparador: Racons de creativitat

De tan en tan m'agafa el moment de "re-decoració" total. Moment Ikea. Moment niu. I entro a Pinterest i començo a mirar fotos de cases, d'habitacions per nens, de terrasses... i em vaig imaginant què faria a casa meva.

La primera conclusió que en trec quan veig les habitacions, sobretot de nens, és que són molt grans. I qui té una habitació d'aquestes mides a casa seva? Jo almenys no. Però continuo mirant i agafant idees. Idees que posaré a la pràctica, almenys durant un temps. Fins que m'agafi un altre moment Ikea.

Imatges extretes de Pinterest

Coolhunter: Morocco Pants

Fullejant la revista Stylo em venen ganes d'estiu. Colors vius. Colors d'estiu. I al final uns pantalons que em semblen familiars.

Sí, els Morocco Pants que Celine de Petit and Petit and family ha creat i dels quals he fet de tester del seu patró. En uns dies us ensenyaré el resultat dels dos pantalons que vaig fer, i que segur que no seran els últims.

Amb el model que ens ensenya Mie de Sewing Like Mad hi ha un top de tirants que també m'ha robat el cor. M'agrada i l'agafo com a idea per una propera tanda costuril.

Aparador: Fem mates

No sé a partir de quina edat els nens comencen a fer matemàtiques. La veritat és que em preocupa poc. Vaig amb idees generals (arribar als 6 anys sabent escriure i llegir uns mínims per exemple) però no sé què es demana a cada curs de l'escola. Potser perquè a l'escola on van els meus fills no es fan fitxes i tenen llibres. L'altre dia per exemple la mestra m'ensenyava el futur àlbum de final de curs i es disculpava perquè hi havia "poca lletra" i "això que és un grup canyero i llegeixen molt". No li demanaré una relació de totes les coses que fan a classe en un dia. Ho veig amb el que explica la gran, ho veig en quan em demana "deures" i seu a escriure la llista de la compra, els nens que es queden a dinar o el berenar que demanem a una cafeteria, com si fos la cambrera. Amb això en tinc prou.

 

El seu cosí mitjà és un any més gran, un curs més. Ja ha començat amb les sumes i per imitació la meva en fa. Al principi es notava que no sabia ben bé què era (10 més 0 és infinit o fan 0) però poc a poc va fent les seves sumes. No sé si d'imitació del cosí o que a la classe han començat. Ho veurem a l'àlbum de final de curs.

A mi les mates sempre em van costar molt. Sóc de lletres pures. I per això m'agrada la forma d'ensenyar a l'escola. Com sumen els objectes o com relacionen els números. Les activitats que us porto avui són d'aquest estil. Jocs per aprendre a sumar.


Us animeu amb una activitat com aquesta? Nosaltres ja estem recopilant el lego!

Aparador: Cute Martina

Avui us presento una botiga de Sitges. És Cute Martina i es presenten així:

Cute Martina es un mundo de fantasía para pequeños y mayores, con una filosofía propia, no se permiten ni la tristeza ni los problemas, solo se permite ser feliz, soñar y dejar todas las preocupaciones fuera. Cada una de nuestras creaciones es única, original, con colores vivos, hecha de forma artesanal y con todo nuestro amor.

No és només una botiga sinó que és la unió d’unes dissenyadores que van començar a pintar a mà objectes per la casa (tasses, coixins...) i per personalitzar roba pels més petits i ha acabat obrint un petit local on vendre les seves peces. Van començar d’una manera molt manual però per poder arribar més fàcilment als clients han buscat una alternativa amb la impressió digital que les permet continuar amb els models personalitzats, productes únics i en alta qualitat.

Acaben de renovar la seva web i l’estrenen aquest 2015 junt amb el segon embaràs de l’Alexia, dos naixements en un. Diuen que quan estem embarassades estem més creatives i plantejar-nos noves coses. Ben bé nou no és aquest projecte, però li donen un nou impuls amb la nova web, on hi trobem la botiga online i un blog on ens podem posar al dia de les aventures d’aquestes dues emprenedores.

També utilitzen molt el Facebook, des d’on les seguia mentre van tenir la web en construcció. Hi publiquen sovint i es poden veure els nous models que preparen, les peces personalitzades i la seva forma de treballar. Dibuixos de traç simple, infantil, amb missatge. Però que ens fa treure un somriure i recordar la felicitat dels petits és ben fàcil quan un bon dibuix ens parla.

Totes les fotografies són de Cute Martina.

Aparador: Manualitats per moments mandrosos

Des de fa temps que la meva filla gran no vol fer migdiada. A vegades penso en quan creixi i descobreixi el gust que és fer el gos al sofà descobrirà el que s'ha perdut. Moltes vegades les tardes de dissabte i diumenge és tarda de cine. Posem una pel·lícula i així estem una estona de "tranquil·litat", de descans. Alguna fins i tot s'adorm.

Però ara que comença a fer bon temps aquestes estones les hem canviat per sortides a la terrassa. Seu al banc, davant la taula i fa manualitats. Dibuixa, pinta i passa una estona llarga. No dorm, no descansa, però aconseguim l'objectiu que busquem: estar una estona llarga de concentració, d'estar centrada i a la seva manera, de descansar.

Coolhunter: Prints animals

Ahir a Facebook vaig compartir una col·lecció de roba basada en els estampats animals. Fa pocs dies a la Kids Clothes Week es van dedicar a cosir peces inspirades amb animals. Potser és la propera moda per aquest estiu. La veritat és que els estampats animals no són dels que més m'agraden (exceptuant quan són dibuixos de petits animals escampats per una samarreta o algun detall, però les malles de leopard poseu-les ben lluny).

Per això aquest vestit m'ha cridat l'atenció. Vestit senzill (forma A) i amb un estampat que li escau d'allò més bé al patró. És de Pia Lofdahl, per Djaknemala i podeu veure altres peces de la col·lecció aquí

Slow walk: Visita a les Caves Codorniu

Una activitat per nens i grans és la visita a unes caves. Per nens? Sí, les excursions amb trenet fan il·lusió a més d’un. Per grans? Sabent que al final de la visita t’espera un tastet de cava, qui no s’apunta?

Així que la família p’tit gat, amb avis i cosins, vam decidir anar a les Caves Codorniu de visita. Les instal·lacions estan més que preparades per poder fer una visita guiada on s’explica el procés d’invenció i creació del cava en diferents punts de la seva història (la única part no visitable és la fàbrica actual) i alhora contemplar l’arquitectura modernista de Puig i Cadafalch.

Les caves tenen més de 450 anys d’història, quan una família de pagès es dedicava a la vinya, com molts altres pagesos de la contrada. Amb els anys aquesta dedicació a la vinya i l’experimentació va donar peu a la invenció del cava, emmirallant-se en el champagne francès i va fer que la família i les vinyes anessin creixent.

La visita amb trenet ens porta per l’exterior dels edificis emblemàtics però també amb un trenet subterrani passejarem i veurem la quantitat d’ampolles que hi ha guardades al seu celler, mentre pensem que ens trobem en un laberint d’ampolles i més ampolles.


A la visita es troba a faltar una passejada per les vinyes pròpiament dites però estant a la terra on estem, és d’allò més senzill veure les grans extensions de vinya i fins i tot passejar per alguna més petita d’un particular. Perquè si una cosa t’entra el dubte és: tots els penedesencs tenen la seva pròpia vinya i es fan el seu propi vi? Hi ha una tradició tant elevada com ara amb les cerveses artesanals?

Potser va ser que vam enganxar un bon cap de setmana, amb una temperatura agradable, a principis de primavera que comencen a brotar les fulles, però els paisatges del voltant eren d’allò més verds. Ens agradarà repetir a finals d’estiu, quan els ceps estiguin carregats de raïm apunt de collir.

Amb la visita a les Caves també hi entra una visita a la fàbrica de xocolata Simón i Coll, però això serà una altra excursió...

Aparador: Morocco Pants

Fa uns dies llegint un dels blogs que segueixo, la Celine de petit à petit and family demanava testers per uns pantalons. No m’ho vaig pensar dues vegades i m’hi vaig apuntar. Després en fred vaig pensar: i tindré temps de complir amb els terminis? Però és el què passa quan ets de les que s’apunta a un bombardeig sense pensar gaire.

 

I després d’apuntar-m’hi vaig ensenyar-li una foto a la meva filla gran: t’agraden aquests pantalons però canviant els colors al que tu vulguis? Em va dir que sí. I em va demanar si el seu germà també en tindria uns. Sí,. A mesura del possible sí. Curts, llargs, per nen o per nena.

Així que aquesta setmana m’he convertit en tester oficial dels Morocco Pants versió curts i per nena de 7 anys (o el que és el mateix per un espigall que gasta quasi dues talles més del que li pertoquen...)

Heu fet mai de testers? Quina és la vostra experiència?

Slow walk: Dies d'excursions