A casa...

La situació a casa aquests dies...

La foto l'he fet aprofitant una de les multimigdiades que fem últimament. Fins i tot el gat vol dormir amb les dues malaltes de casa...

Propòsits

Com vaig comentar fa poc s’acosta el naixement del meu nou nebot. També s’acosta el final de les vacances i el retorn a la rutina. I el plantejament de nous projectes, ocupar-me l’agenda d’activitats, etc. O el que és el mateix: Ja em falta temps.

Estic agafant propaganda de Centres Cívics (aquest entre altres) per veure les activitats que organitzen, mentre espero saber si aquell ballarí farà de nou el seu "curs". I decidir si opto pel ballarí que dóna canya o per unes classes de centre cívic (que sempre són més patxangueres). Del gimnàs crec que me’n oblido: o dansa o gimnàs, però les dues coses amb l’horari que tinc difícil...

Una horeta per la L. i el seu piano/ el meu piano (més les hores d’assaig a casa)

Projectes per cosir: Uns pantalons per la N., el regal d’en M., alguna cosa per l’O.? El vestit i la camisa amb caputxa per a Mar (que són de Costura, n’haig de parlar, d’elles), unes faldilles per mi (crec que aniran al curs de cosir de Costura), una bossa per dinar, els jocs de viatge que vaig pensar abans d’anar a Noruega i no vaig tenir temps (o com distreure una nena en un vol d’avió de 3 hores)...

I encara m’ha de quedar temps per jugar amb la Mar, anar al parc, estar amb en T., estar a casa sense fer res...

Fotografiant - Photographing

No sé si acaba d'entendre el funcionament d'una càmera de fotos però es queda encantada mirant les imatges a través de la càmera i a la que pot es passa la corretja pel cap i surt corrents, com volent fer fotos ella també. Serà fotògrafa com la seva cosina, que als 5 anys ja ho retrata tot?

I’m not sure if she understands how camera works but she loves looking at pictures through the camera and when she can, she passes the belt through the head and starts to run, as if wanted to take pictures too. Will she be photographer like her cousin, who at 5 years old she portrays everything?

Quan l'ordre de casa canvia...

He rebut un correu de propaganda pel dia de la mare. No ho celebro mai i ara no canviaré, encara que tingui fills. Però la idea del correu era com si la meva filla em felicités i ho feia donant-me les gràcies per una sèrie de coses. Amb algunes no hi coincideixo, ja que no m’hi he trobat però en altres em venen ganes de contestar-la:

Porque me sigues cocinando los platos más sabrosos aun sabiendo que acabarán esparcidos por todas partes. Ostres! Sort que dina a l’escola i son uns menús menys que haig de pensar. Sempre he tingut tants problemes per saber què fer-me per menjar que ara hi haig d’afegir menú infantil.

Porque, cuando hace frío, no te cansas de ponerme el gorro tantas veces como yo me lo quito. Ai sí, sort que alguns es poden lligar o li acabem donant alguna cosa perquè ocupi les seves mans i s’oblidi que porta barret. I ara s’acosta l’estiu, tocarà baralla amb el barret per protegir del sol...

Porque has dejado espacio en tu bolso para llevar también mis cosas. Home espai, espai... simplement ara encara porto més coses! Quan estic buscant el mòbil o les claus acabo amb un taper ple de galetes o un suc, que sempre van bé per un moment de debilitat.

Porque te sabes mi habitación de memoria para entrar a tientas de noche y calmarme con un beso. Això sí que no! Obro la llum del passadís i la porta per poder-m’hi veure, que no tinc ganes d’acabar plena de blaus...

Porque me cuentas con la misma emoción el cuento que me has leído más de mil veces. Ai sí, això hem començat ara. Fins ara dormir era dir adéu als pares i posar-se comòde al llit. Al cap de dos segons ja dormia. Però algunes nits (caps de setmana) em diu que me’n vagi a dormir jo. I la manera de deixar-la al llit desperta però tranquil•la és explicant contes. Els busco temàtics: depenent de l’activitat que hem de fer l’endemà (per Sant Jordi un sobre el drac de la nostra ciutat, sobre l’escola el diumenge…). Perquè, els dies de cada dia està tant cansada de l’escola que no necessitem contes.

Porque has dejado que invada el salón con mis juguetes de mil colores. El mal d‘esquena que tinc d’ajupir-me per recollir joguines que al cap de cinc minuts tornen a estar fora de la capsa… Però també he aconseguit tenir un cavallet de fusta com el que tenia quan era petita. :)

Camí a l'escola

Sembla que ja hem trobat l’equilibri a l’hora d’anar a l’escola. A la Mar no li agrada anar-hi (tot i que després no en vol marxar) i a vegades seure’la al cotxet és difícil. La setmana passada ho vaig aconseguir amb un pacte implícit (en cap moment li vaig dir però ho va acceptar de seguida). Sortíem juntes caminant de casa i quan estàvem davant de la porta del carrer havia de seure, m’era igual si seia ella sola o si l’havia de seure jo. No va poder pujar però no va dir res quan la vaig seure i lligar. Fins a la porta havia anat la mar de contenta.

Ara, quan és hora de marxar em demana que li pengi la motxilla a l’esquena. Va carregant la motxilla més feliç que un xínxol. Fins i tot l'assec amb la motxilla posada. Que quan vol una cosa no li pots treure del cap!

Avui, com que ha tornat el bon temps, he anat amb bici. A la Mar li encanta la bici, només fa que gestos per pujar-hi. El pacte era el mateix: sortir al patí amb ella caminant (és més fàcil carregar la bici) i pujar a l’últim moment. S’ha queixat. Ella veia com jo avançava amb la bici i es queixava. Al final he decidit aparcar la bici i agafar-la a coll. S’ha posat a riure! Volia pujar a la bici i si la portava jo anava més ràpid! I així de contenta ha entrat a classe.