Dies de... Comiats i novetats

Aquest post el tenia pensat per finals de juliol, principis d'agost, depenent com anessin les coses. No us espanteu, la meva panxa encara aguanta i no hi ha senyals que tingui previst sortir abans. Fa massa calor a fora i s'està massa bé a dins. Però tot pot ser. Des del dia que us escric això fins el dia que ho llegiu poden passar moltes coses.

De moment l'altra cosa que tenia pensada per aquest post també canvia. I aquí les novetats.Us volia donar unes bones vacances i retrobar-nos al setembre, amb energies noves, forces renovades i potser un canvi de look del blog. Perquè a l'estiu sempre sec davant del blog i penso: quins canvis hi hauran per l'any que ve, per la nova temporada?

I aquesta vegada la reflexió ha estat més forta del que em plantejava quan vaig seure. Pensava en canviar el disseny, pensava en nous posts, en noves idees... però al final he pensat que després de 3 anys publicant, dos anteriors pensant-hi i 307 posts publicats necessito un descans. Aquest blog el faig perquè m'agrada. Gaudeixo cosint i gaudeixo descobrint activitats i col·leccions per nens. Però altres feines em reclamen, laborals i familiars.

Però no us vull deixar així com així, no és un adéu per sempre (no m'agraden aquest tipus de comiats), sinó és una pausa. No sé de quina durada es tractarà. Dependrà del camí que agafin les coses. El que sí que us puc assegurar és que invertiré aquesta energia en el Facebook. Sóc gran defensora dels blogs però aquí poso un stop i em centro en el Facebook de P'tit gat. Aquest estiu les meves reflexions aniran encaminades allà, per apostar fort en Facebook. Potser me la jugo, potser no.

Em voleu acompanyar en aquesta nova aventura?

Slow walk: Castell de Púbol i el surrealisme

 

A vegades no ens adonem que tenim al costat de casa petits tresors i anem a buscar-los ben lluny. El passat cap de setmana, gràcies a Instramuntanats, vam poder gaudir d'una visita a un petit castell i descobrir els seus detalls.

Així que dissabte al matí ens vam dirigir a Púbol, un poblet petit de l'interior del Baix Empordà on hi ha el castell de la Gala, la mussa de Dalí, on va viure els últims anys de la seva vida. Castell on no deixava entrar a Dalí sinó era amb una invitació exprés i potser per aquesta raó el castell no s'ha convertit en un aparador de les excentricitats del pintor.. Hi va fer canvis però també va deixar espais perquè fos la Gala qui ho decorés i ho convertís en un petit racó on desconnectar, fer trobades i gaudir de l'Empordà.

El dia era molt calorós però tot i així vam passejar pel seu jardí, on vam descobrir elefants que ens regaven, una piscina convertida en estany, racons on seure a l'ombra i fins i tot porxos amb mirador.

I no oblidem els nens. Des del Museu ens van preparar una activitat perquè els nens descobrissin el surrealisme arran d'una exposició temporal d'un bust.

I si voleu veure altres fotos d'aquesta trobada podeu consultar els #petitssurrealistes o #instramuntanatsapubol

Entre el grup hi havia una molt embarassada...a veure si la coneixeu :)

Slow walk: Brickània o la invasió dels legos

El cap de setmana passat es va celebrar a Montblanc el primer festival de Lego, Brickània. Idea sorgida de l'Ajuntament de Monblanc i de Stilae, la botiga playmòbils principalment i altres joguines de la ciutat de Montblanc, que ja organitza un festival de playmòbils a la tardor (Clickània), van omplir el claustre de Sant Francesc en un aparador de diorames de tot tipus.

Us animo a saber a quines pel·lícules fan referència aquests quatre diorames:

A casa, i sobretot jo, sóc una gran amant del Playmòbil, vam pensar que no ens podíem perdre l'oportunitat de visitar aquest festival i veure quines "birgueries" es poden fer amb els legos, amb els quals també hi jugava molt de petita. Actualment només tenim les peces del Lego Dupplo però no descarto anar ampliant amb Legos de tot tipus, veient com volen les construccions per casa.

Slow walk: Visita a les Caves Codorniu

Una activitat per nens i grans és la visita a unes caves. Per nens? Sí, les excursions amb trenet fan il·lusió a més d’un. Per grans? Sabent que al final de la visita t’espera un tastet de cava, qui no s’apunta?

Així que la família p’tit gat, amb avis i cosins, vam decidir anar a les Caves Codorniu de visita. Les instal·lacions estan més que preparades per poder fer una visita guiada on s’explica el procés d’invenció i creació del cava en diferents punts de la seva història (la única part no visitable és la fàbrica actual) i alhora contemplar l’arquitectura modernista de Puig i Cadafalch.

Les caves tenen més de 450 anys d’història, quan una família de pagès es dedicava a la vinya, com molts altres pagesos de la contrada. Amb els anys aquesta dedicació a la vinya i l’experimentació va donar peu a la invenció del cava, emmirallant-se en el champagne francès i va fer que la família i les vinyes anessin creixent.

La visita amb trenet ens porta per l’exterior dels edificis emblemàtics però també amb un trenet subterrani passejarem i veurem la quantitat d’ampolles que hi ha guardades al seu celler, mentre pensem que ens trobem en un laberint d’ampolles i més ampolles.


A la visita es troba a faltar una passejada per les vinyes pròpiament dites però estant a la terra on estem, és d’allò més senzill veure les grans extensions de vinya i fins i tot passejar per alguna més petita d’un particular. Perquè si una cosa t’entra el dubte és: tots els penedesencs tenen la seva pròpia vinya i es fan el seu propi vi? Hi ha una tradició tant elevada com ara amb les cerveses artesanals?

Potser va ser que vam enganxar un bon cap de setmana, amb una temperatura agradable, a principis de primavera que comencen a brotar les fulles, però els paisatges del voltant eren d’allò més verds. Ens agradarà repetir a finals d’estiu, quan els ceps estiguin carregats de raïm apunt de collir.

Amb la visita a les Caves també hi entra una visita a la fàbrica de xocolata Simón i Coll, però això serà una altra excursió...

Slow walk: Dies d'excursions

Conesa: Tranquilitat entre muralles

Foto extreta de www.vilatans.cat

Potser pel fet que era Setmana Santa, potser perquè és un poble petit, Conesa és ideal per visitar amb nens i deixar que corrin, que descobreixin i que juguin entre les seves pedres.

Poble petit de la Conca de Barberà,  la part antiga està dins de muralles. S'hi pot accedir per la porta de Santa Maria i pel portal de Sant Antoni, els dos del segle XIV. A dins es conserven les cases antigues amb elements més moderns, com les plaques amb els noms dels veïnatges o decoracions a balcons, que ens van servir per jugar amb els nens a descobrir-los.

Creuant un pont d'un rierol es pot visitar l'ermita- Hospital de Sant Antoni. Tot i que es creu que es va construir al 1397, possiblement és de 100 anys abans, actualment només es conserva la façana . Era una església fora muralles que en èpoques de pestes es feia servir com a hospital, per evitar qeue els malalts entressin a la ciutat.

Fora muralles també vam trobar els rentadors. Ens va servir per explicar com es rentava la roba abans i veure les dues "piscines", on s'ensabonava la roba i on després s'esbandia.Una noia de bronze dóna la benvinguda a l'entrada dels rentadors.

A la plaça major podem trobar l'església i l'ajuntament. l'Església queda més amagada, al final de la plaça i amb sensació que s'entra en un carrer tancat. L'ajuntament també va ser un dels punts del joc, així com algunes de les cases de la plaça. Però no us donarem més pistes i us deixarem idees del joc que vam fer.

Conesa va tenir famílies jueves entre els seus habitants durant l'Edat Mitjana. Aquests es dedicaven als oficis artesans com eren els ferrers, els fusters, carnissers, sabaters... i potser d'aquí va sortir el nom que ara es dóna a les diferents cases. El joc proposat consisteix en trobar diferents oficis, així com altres detalls: papallones, orenetes, rodes de molí... A veure si ho trobeu tot!

Bona Setmana Santa!

Aparador: Llibres d'activitats que no s'acaben

Fa uns dies vaig penjar a Facebook un vídeo d’un quiet book. M’ha fet pensar en que podria ser un bon projecte per fer aquest estiu. No seria la primera vegada en que penso en algun projecte senzill per fer, que no ocupi lloc i que sigui fàcil de transportar amunt i avall per quan anem de viatge. Aquest estiu no hi haurà viatge però sí dies de molta paciència i de tenir els nens distrets.

Així que per qui es trobi en una situació semblant, qui necessiti distreure els nens durant llargues hores de viatge, a restaurants... o qui vulgui posar “deures” als seus fills, entenent deures com aquelles activitats que poden fer una tarda xafogosa d’estiu, un matí plujós de primavera, que els fa estar asseguts i concentrats durant una estona aprenent matemàtiques, llengua o lògica tot jugant, us convido a veure aquests quiet books (alguns amb patró inclòs):

Pàgina per aprendre el temps que fa, amb patrons

Comencen a cordar-se les sabates? Per poder practicar sense problemes

Per parlar de tradicions

I si juguem a crear monstres?

Per conèixer el sistema solar

Juguem al tres en ratlla?

Viatjar amb nens: Un cap de setmana a la Garrotxa

Diuen que la fageda d’en Jordà s’ha de visitar a la tardor, que és quan els colors de les fulles estan més vius. Nosaltres no vam fer cas de les dites i vam optar per anar-hi a ple hivern. I dic ple hivern no només perquè era gener sinó perquè va ser, de moment, el cap de setmana més fred de l’any.

Tenim una relació especial amb la Garrotxa. Sempre que diem d’anar a una casa rural la primera opció és la Garrotxa. Aquesta vegada vam optar per no fer tantes visites culturals i dedicar el cap de setmana al relax i a les activitats infantils. Teníem reservada una masia a Joanetes però abans d’arribar-hi ens vam desviar cap al Mallol. El poble és molt petit, però per donar una volta i contemplar les cases de fusta val la pena la passejada. A més ens vam trobar amb quatre pintors, que pintaven els paisatges que es deixaven entreveure entre les casetes.

A l'hora de dinar vam optar per passejar i buscar un lloc a Olot. Al acabar ens vam dirigir de nou cap a Joanetes, però amb una nova parada, aquesta vegada a l'agrobotiga Verntallat. A la botiga s'hi poden trobar tot tipus de formatges, embotits, vins i altres delícies, però nosaltres ens vam quedar a fora, a la zona de jocs infantils. Llàstima que feia vent i vam optar per marxar al cap de poc. No recordàvem que hi havia també servei de restaurant, així que és una bona opció: anar-hi a dinar i deixar que els nens corrin pel parc.

Vam passar la resta de la tarda a la masia, en una sala de jocs i lectura al costat de l'habitació. Relax, dibuixos i lectura. Tarda perfecte.

L'endemà al matí ens vam aixecar amb la idea d'anar a la Fageda. Continuava fent fred. Podíem  entrar en calor caminant pel bosc o deixar-nos portar amb el carro de cavalls. Pels nens l'experiència d'anar amb carro era nova i vam aprofitar per mirar el paisatge. A mig camí vam baixar, vam escoltar les explicacions de la guia i sessió de fotos! Potser és cert que la Fageda durant el gener no té els colors vermellosos de la tardor, però es poden contemplar els seus troncs llargs, la molsa a les pedres i el terra ple de fulles. No deixa de ser especial, una fageda al mig de Catalunya.

Amb els tiquets per pujar al carro de la Fageda també hi havia l'opció d'anar a un càmping proper i donar una volta en poni. El petit va veure els ponis i es va fer enrera, així que la gran va poder donar dues voltes mentre el petit i jo descobríem animals de granja a les tanques corresponents: conills d'índies, galls d'indis, gallines, cabres...Després vam fer un cacaolat ben calent, el fred continuava fent acte de presència, i de camí cap a casa amb parada per dinar al restaurant Els Ossos. Però per si us interessa, reserveu taula abans! Nosaltres no em vam trobar i vam anar al bar del costat,,,,

 

On dormir:

La masia Can Ferrés té habitacions quadriples que permet dormir a tota la família junta. L'atenció familiar i el menjar la fan una bona tria, però es trobava a faltar un jardí pels nens. Tot i que al fer fred en el nostre cas tampoc l'haguéssim aprofitat

 

On menjar: 

Al Casalet d'Olot vam menjar tradicional i casolà barrejat amb modernitat. Estàvem sols però l'ambient els dies especials l'han de fer un bon lloc per estar.

El restaurant els Ossos, a pocs minuts d'Olot en cotxe, heu de reservar taula abans. Si està ple hi ha dos o tres bars més l costat. Són restaurants a peu de carretera.

Vols col·laborar amb p'tit gat?

Vols ser una blogger convidada, ensenyar-nos una manualitat o un racó on passejar i donar-te a conèixer?

T’agraden les manualitats, la moda infantil, viatjar amb nens però no tens blog propi i t’agradaria explicar-ho en aquest blog?

Vols tenir una secció mensual/ bimensual on poder explicar novetats en el món infantil?

Si has respost que sí a una d’aquestes preguntes ja pots escriure un correu a p’tit gat dient: Sí vull!

Midi-Pirenées amb furgoneta, segona part

I avui ens centrarem en on dormir quan anem a Midi-Pyrenées. El nostre viatge va ser amb furgoneta equipada i vam buscar pocs càmpings, només de tan en tan per descansar, dutxar-nos, etc. Però França en general està molt preparada per autocaravanes i és fàcil trobar llocs d'acampada lliure i dutxes a les àrees de servei.

Així que avui les nostres parades seran per saber on podem passar la nit.

On dormir?

De camí cap a l'Albi parem a un petit poble. Serà la primera nit a l'aire lliure. quan preguntem als habitants on poder passar la nit ens diuen que no ens compliquem la vida i que aparquem allà mateix on estem. Al costat del canal del Midi, a una zona de pas per runners, per sort n'hi ha pocs. Posem una manta davant la tenda i sopem a l'aire lliure. Una primera nit fantàstica.

A l'Albi ens recomanen dues zones per dormir: l'acampada lliure prop de la Catedral i l'acampada lliure al costat d'un parc. Optem per aquest segon. És un parc verd gran, amb un estanc on els joves hi van a pescar. La única pega és que hi ha un local que es fa servir com a discoteca, i no de gent jove sinó d'una majoria entrada en edat. A quarts de 2 de la matinada s'acaba la festa.

Primera nit de càmping, a Le Molin de Julien, càmping tranquil i familiar. Tenen piscina amb tobogans i és una bona distracció pels nens. També hi ha una zona amb gronxadors.

A Rocamadour hi ha una zona d'acampada amb vistes al poble.

A Sarlat tornem a dormir a càmping. És el més car al que anem (4 estrelles, 30 euros la nit. Té dues piscines exteriors i una coberta i fan moltes activitats per nens (excursions, jocs d'orientació, tallers de braçalets...) però només hi ha una dutxa en una àrea de forces caravanes i no és en la millor condició.

A Soreillac recomanem anar a dormir a l'aire lliure, al costat del riu. A peu de carretera, a la sortida del poble, hi ha un descampat entre pins. Sembla una zona on la gent hi va a fer festes de nit però només hi ha una caravana i nosaltres. Tot i la reticència a l'hora de parar és un dels millors llocs on dormim (com la primera nit)

Les zones d'acampada de França, en general, si no és acampada lliure, son aparcaments a les entrades de la ciutat. Algunes tenen fonts amb aigua per poder omplir les cisternes de les caravanes. En aquests aparcaments hi ha les caravanes dels francesos, grans avesats a fer viatges amb caravana, que s'instal·len a les àrees com si fossin al càmping i hi passen llargues temporades. Les seves furgonetes són autocaravanes grans, amb totes les prestacions. La nostra és una Ford equipada amb armaris, nevera, fogons i aixeta, a part dels llits plegables a dalt i a baix. La desavantatge és que cada cop que volem dormir hem de desmuntar les cadiretes dels nens.

Un viatge, tant pels pobles que visitem, com per la furgoneta que lloguem, ideal per fer amb nens.

Midi-Pirenées amb furgoneta, primera part

L'estiu passat vam optar per llogar una furgoneta equipada i fer carretera i manta cap a França. L'acampada és lliure i hi ha molts llocs preparats per fer-ho. Tot i així la primera nit la vam passar a un poble entre Carcassonne i Albi, al costat d'un canal.

I d'aquesta manera va començar el nostre viatge i també la nova secció, estiuenca, del blog. Viatges amb nens.

Què visitar?

L'Albi val la pena per la seva catedral alta i imponent enmig d'un centre històric peatonal en la major part. Els edificis tenen petites botigues a les plantes baixes i cafeteries amb terrasses on seure una estona al capvespre.

Cordes-du-ciel té el poble antic dalt d'un turó. Les cases s'han convertit en botigues i tallers d'artesans, pensant més en el turista del que a mi m'agrada. Però l'arquitectura és maca i val la pena la visita.

Castelnou no apareix a la nostra guia però hi parem perquè tenim gana. Poble costerut i sense cotxes, val la pena donar-hi una volta. A l'oficina de turisme ens donen  un joc de pistes per conèixer els edificis i altres curiositats. Hi fem participar a la gran. No hi ha turistes quasi.

Bruniquel té un castell medieval visitable. A mitjans d'agost s'hi celebra una fira medieval que dóna la possibilitat als nens de veure d'aprop princeses i cavallers, així com les seves tendes de campanya. Per a adults la demostració de com lluitaven els cavallers i els diferents tipus d'armes també és interessant de veure.

Cahors hi estem de passada. A l'estiu fan la platja al costat del riu, amb inflables i altres jocs.

Rocamadour: Té dues vies d'accés, per "dalt" i per un camí estret i amb curves. Per arribar fem el camí estret i se'ns passen de ganes de repetir-ho. Aparquem a les places habilitades per caravanes i anem caminant fins al poble (es pot arribar amb autobús). Baixem pel camí de la Creu. Hi ha una barreja de pelegrins i turistes.

Paillac és conegut per les seves coves subterrànies. Tot i l'hora de cua val la pena pujar a les barques (màxim 8 persones) que et porten per sota d'estalactites i relleus subterranis, afegint a la volta una caminada guiada.

Autoire, Loubressac i Carennac són pobles amb encant, per passejar sense més pretensió.

Sarlat és la última parada abans de fer carretera i manta avall. Poble més gran mereix una visita amb calma i sense preocupar-se de l'hora. Si us agrada la barreja d'edifici antic amb arquitectura nova no deixeu de visitar el mercat que hi ha dins una església, amb la seva gran portalada de ferro modern.

I el proper post de viatjar amb nens us parlaré d'on dormir.