A vegades agraeixes que els nens s'envoltin de gent creativa. A vegades agraeixes que els nens tinguin imaginació. Però altres vegades penses: i aquestes idees no poden venir en altres moments? Ara estic enfeinada...
Això és el que ens ha passat amb la última manualitat. "Per sort" la única cosa per la qual em necessitava era per cosir, ràpid, un coixí. La resta ja ho faig jo. I la seva idea era fer allò que li havia explicat el seu company de classe que havia fet a casa el dia abans. Segons explicacions seves havia fet un dibuix a un coixí. O la seva mare havia fet un dibuix al coixí i ell l'havia pintat...
Sabent quin era aquest amic vaig pensar que el que tenia més sentit és que la mare hagués fet un dibuix i ell l'hagués pintat. És el que té tenir una mare creativa i que a més es dedica a fer coixins amb dibuixos personalitzats.
Així que vaig deixar un moment el que estava fent i vaig cosir un coixí no cal que el cusis quadrat, amb un retall n'hi ha prou. No tenim prou cotó per omplir-ho. És igual, que després serà massa dur... quan vol alguna cosa la vol per ja i li és igual com estigui...
I així durant una estona la vaig tenir distreta fent dibuixos i creant-se el coixí que ara fa servir per dormir. I seguir que ja l'ha amaga a la bossa per portar-lo a l'escola i ensenyar-lo al seu amic. Per cert, els coixins que fa la seva mare són com aquests: res a veure els dibuixos oi? :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada