S'acosten els dies de dinars, sopars, i celebracions.
S'acosta el dia en que tots hem d'anar de vint-i-un botó.
Però es pot anar mudat i còmode a la vegada. I això pels nens és important... Almenys a casa meva perquè sinó no vull explicar on pot acabar el vestidet de torn o les sabates d'arreglar.
A casa busquem la comoditat però alhora l'elegància que requereix la ocasió.
I vosaltres? Sou de grans vestits o de comoditat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada