dimarts, 3 de maig del 2011

Quan l'ordre de casa canvia...

He rebut un correu de propaganda pel dia de la mare. No ho celebro mai i ara no canviaré, encara que tingui fills. Però la idea del correu era com si la meva filla em felicités i ho feia donant-me les gràcies per una sèrie de coses. Amb algunes no hi coincideixo, ja que no m’hi he trobat però en altres em venen ganes de contestar-la:

Porque me sigues cocinando los platos más sabrosos aun sabiendo que acabarán esparcidos por todas partes. Ostres! Sort que dina a l’escola i son uns menús menys que haig de pensar. Sempre he tingut tants problemes per saber què fer-me per menjar que ara hi haig d’afegir menú infantil.

Porque, cuando hace frío, no te cansas de ponerme el gorro tantas veces como yo me lo quito. Ai sí, sort que alguns es poden lligar o li acabem donant alguna cosa perquè ocupi les seves mans i s’oblidi que porta barret. I ara s’acosta l’estiu, tocarà baralla amb el barret per protegir del sol...

Porque has dejado espacio en tu bolso para llevar también mis cosas. Home espai, espai... simplement ara encara porto més coses! Quan estic buscant el mòbil o les claus acabo amb un taper ple de galetes o un suc, que sempre van bé per un moment de debilitat.

Porque te sabes mi habitación de memoria para entrar a tientas de noche y calmarme con un beso. Això sí que no! Obro la llum del passadís i la porta per poder-m’hi veure, que no tinc ganes d’acabar plena de blaus...

Porque me cuentas con la misma emoción el cuento que me has leído más de mil veces. Ai sí, això hem començat ara. Fins ara dormir era dir adéu als pares i posar-se comòde al llit. Al cap de dos segons ja dormia. Però algunes nits (caps de setmana) em diu que me’n vagi a dormir jo. I la manera de deixar-la al llit desperta però tranquil•la és explicant contes. Els busco temàtics: depenent de l’activitat que hem de fer l’endemà (per Sant Jordi un sobre el drac de la nostra ciutat, sobre l’escola el diumenge…). Perquè, els dies de cada dia està tant cansada de l’escola que no necessitem contes.

Porque has dejado que invada el salón con mis juguetes de mil colores. El mal d‘esquena que tinc d’ajupir-me per recollir joguines que al cap de cinc minuts tornen a estar fora de la capsa… Però també he aconseguit tenir un cavallet de fusta com el que tenia quan era petita. :)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...