Sembla que ja hem trobat l’equilibri a l’hora d’anar a l’escola. A la Mar no li agrada anar-hi (tot i que després no en vol marxar) i a vegades seure’la al cotxet és difícil. La setmana passada ho vaig aconseguir amb un pacte implícit (en cap moment li vaig dir però ho va acceptar de seguida). Sortíem juntes caminant de casa i quan estàvem davant de la porta del carrer havia de seure, m’era igual si seia ella sola o si l’havia de seure jo. No va poder pujar però no va dir res quan la vaig seure i lligar. Fins a la porta havia anat la mar de contenta.
Ara, quan és hora de marxar em demana que li pengi la motxilla a l’esquena. Va carregant la motxilla més feliç que un xínxol. Fins i tot l'assec amb la motxilla posada. Que quan vol una cosa no li pots treure del cap!
Avui, com que ha tornat el bon temps, he anat amb bici. A la Mar li encanta la bici, només fa que gestos per pujar-hi. El pacte era el mateix: sortir al patí amb ella caminant (és més fàcil carregar la bici) i pujar a l’últim moment. S’ha queixat. Ella veia com jo avançava amb la bici i es queixava. Al final he decidit aparcar la bici i agafar-la a coll. S’ha posat a riure! Volia pujar a la bici i si la portava jo anava més ràpid! I així de contenta ha entrat a classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada