Mantetes

Fa un temps vaig pensar en fer una manteta pel nou membre de la família. Un "arroyo". Quan la vaig fer era hivern, i la sensació era que necessitaria una bona manta. Ara, que veig com s'acosta la calor penso que potsre em vaig passar però la vida d'un nadó és llarga i té bastantes estacions. Segur que un ús li trobem.

La primera manta que vaig veure tenia uns colors blaus molt macos i amb dibuixos de ninots de neu... era massa hivernal. Vaig buscar una cosa més neutra.

Vaig comprar també roba de tovallola, d'un color beix conjunt amb la manta. I em vaig posar a cosir.

El resultat? dues mantes, una amb ribet negre i l'altre sense.

Al cap de pocs dies la petita es posava malalta i dormia a qualsevol racó, com el sofà. Va estrenar la manta, que deia que era seva i n'estava molt contenta. Per mides vaig veure que tindria més vida que la d'un nadó i passaria més estacions climatològiques de les que pensava.

Fins i tot ara, quan encara no la fa servir el germà/ germana, encara apareix de tan en tan per tapar a les nines quan van a dormir.